20 anys de Bravú

Rubén Valle

Tardor de l’any 1993, un grup de joves de la vila lucense de Chantada en un intent d’assassinar l’avorriment i de plasmar les inquietuds musicals del poble enginyen un festival de música. El Castañazo Rock. La idea, com la de tot col·lectiu que es llança en aquesta titànica aventura, portar a la seva localitat els seus grups favorits tant de la pròpia Galícia com de l’exterior. Serveixi com a anècdota que en aquest primer any els hi havien ofert portar a Chantada per 100.000 ptes. a uns desconeguts Green Day, any i mig més tard eren número 1 en les llistes de mig món.

Tardor de l’any 1994, segona edició del Castañazo Rock en Chantada. Convocats per les bandes locals Rastreros i Os Tabernícolas al voltant d’un sopar en una taverna de la parròquia chantadina de Viana, es donen cita una sèrie de grups gallecs de rock-punk-folk que comparteixen l’ús de la llengua i sornegueria. Se citen en aquest festival bandes com Os Diplomàticos de Monte Alto i Os Papaqueixos (A Coruña), Os Bochechiñas (Vigo), Pintón de Herbón, Os Skornabois (Lourenzá), Herdeiros da Crus (Ribera), Os Impresentables (Vimianzo). Un grup de bandes, en la seva majoria procedents de pobles, que no es coneixien entre si però que compartien idees, gustos i reivindicacions i que es van posar d’acord per enlluir un moviment que va transcendir el musical per arribar a convertir-se en un fenomen cultural i social de gran impacte a Galícia. El bravú va veure la llum del dia a Chantada en aquell mes de novembre de 1994.

La criatura va ser beneïda per Manuel Rivas, present en la vila lucense com a testimoni del naixement.

Bravú: olor de la carn de muntanya sense castrar. Tot té un nom, en l’ànsia de classificar, ordenar i etiquetar; tot ser, viu o inert, ha de tenir un nom. L’ens nascut en Chantada va ser batejat com Bravú. El perquè de l’elecció del terme Bravú era que es tractava d’una música d’aquells temps, anys 90, amb olor al seu lloc d’origen, amb olor a poble, a parròquia, a rafal, a granja…..

El bravú va ser un estil musical influenciat pel rock i punk principalment però que no renegava d’estils tan distants com el heavy, el ska o el rap. Els bravús, dins de l’eclecticisme de les diferents bandes, tenien com a característiques comunes l’us de la llengua gallega, la reivindicació de les arrels, el costumisme agrícola i rural i moltes ganes de festa. Com afirmaria Xavier Valiño en el seu llibre “A paixón queima o peito» (la passió crema el pit) el bravú és rock sense capar que va sorgir quan les guitarres elèctriques van arribar els pobles».

El bravú va ser un estil musical influenciat pel rock i punk principalment però que no renegava d’estils tan distants com el heavy, el ska o el rap.

Els bravús introdueixen en les seves lletres els problemes quotidians de la joventut gallega de l’època: atur, insubmissió al servei militar, sexe, els cacics, l’emigració. Serveixi com a referència el tema “Tratorada” de la banda Rastreros que es va convertir en una reeixida crònica musical de les lluites pageses del moment.

Però el bravú no només va limitar la seva acció el terreny musical, sinó que va transcendir aquesta escena per arribar a altres tipus de manifestacions culturals tals com la literatura, imatge documental, teatre, periodisme, televisió. Fins i tot va arribar al món de l’esport convertint-se, alguns dels temes més representatius d’aquesta generació en autèntics himnes de grups de seguidors d’equips de futbol gallecs. D’aquest salt del bravú fora del terreny musical són bona prova la revista Bravú i el programa infantil de la Televisió de Galícia Xabarín Club.

La revista Bravú va ser creada pel periodista Xosé Manuel Pereiro. Editada per Xerais era una publicació que llançava una mirada satírica sobre la realitat gallega i tenia en el seu comitè de redacció personalitats com Manuel Rivas o Manu Chao.
El programa infantil Xabarín Club va començar la seva marxa l’any 1994 convertint-se en poc temps en un fenomen social a Galícia arribant a tenir a la fi de la dècada dels 90 amb 100.000 nens i nenes afiliades. En aquell moment Xabarín Club era un referent en la divulgació de la llengua i cultura gallega entre els més joves gràcies a la seva aposta, entre unes altres, per la difusió d’aquests nous grups gallecs que apostaven per fusionar la llengua gallega amb sons rock i punk. No era estrany aleshores escoltar nens i nenes cantant allò de “Estou na lavadora» O Caimán do Río Tea, «Que jalo eh!» o «Íscalle lura» de Os Herdeiros da Crus. Eren temps on les autoritats de Galícia plasmaven en programes de radi i TV una certa preocupació i sensibilitat per la llengua i cultura del país gallec. Com ha canviat la situació quan avui dia els afiliats del Xabarín Club reben les cartes de benvinguda o les felicitacions d’aniversari en castellà !

Amb el nou segle el Bravú comença a mostrar símptomes de decadència, el lema «viure de pressa, morir jove, deixar un bonic cadàver» semblava guiar els passos del moviment bravú. Segons Xurxo Souto, capdavanter de Os Diplomáticos de Monte Alto i un dels referents més clars d’aquest moviment, «el bravú va acabar perquè va perdre la tensió inicial». Cantaven Os Diplomáticos «non temos medo, temos fame» (no tenim por, tenim gana), pot ser que aquesta gana hi hagués desaparegut.

No obstant això, la situació actual de pesar sembla contribuir de forma molt notable a un renéixer d’aquesta ràbia que va engendrar el Bravú. I ja no és que bandes com Os Diplomáticos, Ruxe-Ruxe (que mai van plegar ), O Caimán do Río Tea… tornin a encapçalar festivals a Galícia. Són una generació de noves bandes les que semblen confirmar aquesta resurrecció. Parlem de grups com a Ex-Tensión Agrària, Sacha na Horta, Ulträqans, Skándalo Gz, Os Festicultores … sempre s’ha dit que enmig del fem creixen les flors més belles.

DISCOS I CANÇONS EMBLEMA DEL BRAVÚ
 “Avante Toda” Diplomáticos de Monte Alto
 “Galician people speak galego” Yellow Pixoliñas
 “Verme homicida” Skornabois
 “A lóxica aplastante do Comité de Propaganda” Os Papaqueixos
 “Perigo! Animais ceibes” Rastreros
 “Está que te cajas!” Herdeiros da Crus
 “Estou na lavadora” tema do Caimán do Río Tea
 “Nitramón 15-15-15”, “A Motoserra”, “Paviméntame” temas do rapeiro e regueifeiro Pinto de Herbón.
 “Unión Bravú” va ser un disc recopilatori editat per edicions Cumio en 1996. Disc produït per Os Diplomáticos de Monte Alto i amb text en el seu llibret de Manuel Rivas, va anar un disc que recollia una col·lecció de temes del bravú a càrrec de diferents bandes:
1.»Matías, o morcego» (Os Papaqueixos)
2. «Crooner» (Bochechiñas)
3. «¡Presente!» (Xenreira)
4.»Tratorada» (Rastreros)
5.»A nova Fifi» (Os Skornabois)
6.»Platinos» (Os Diplomáticos)
7.»Nitramón 15, 15, 15″ (Pinto de Herbón)
8.»Galiza Morta ¡Non!» (Kaos)
9.»Que foi do Rock & Roll» (Os Impresentables)
10.»Por ti mesmo» (Ruín Bois)
11.»Manolo Pescadilla» (O Caimán do río Tea)
12.»Cuspen na cara» (Túzaros)

LLIBRES BRAVÚS
 “A paixón queima o peito” Xavier Valiño
DOCUMENTALS BRAVÚS
 “Noroeste, a viaxe bravú” Sonia Barros e Marta Piñeiro
 “Galiza Bravú” Xaime Miranda, Elena Albán Lombao, Sabela Sampedro
 “Kompostela, capital Bravú” Basilio Martín Patino

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *