Cançó tòpica de les dones gallegues a Rosalía

Les cançons d’Ariadna, Salvador Espriu,1949

 

Per Carme Alcalde i tots els amics de «Presencia»

 

Oberts ulls

sense mirada,

sempre fixos

mar endins.

Vent no vol

blancor de veles, 

que tornin

vaixells 

d’enllà.

Fam encara

mal calmada

infla ventres

de negats.

Quietud

malson de plat,

bruixes i pluja

als camins.

Lentes

processons

de ciris

passen i cremen

sembrats.

Colgàvem

de mica en mica

a la cendra

de la llar

guspiretes

d’esperanaça:

foc i llum són

apagats.

Ales estesés

de fosca,

vella por

del llop, la neu.

On els fills,

en tots els homes,

on l’enyor

de tants adéus?

Pobres, soles

nit i dia,

sense cap

consol ni guia,

no tenim

més companyia

que la veu de Rosalia,

que aquest plor

de Rosalia,

que aquest cor

de Rosalia, 

que la seva poesia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *