Les cançons d’Ariadna, Salvador Espriu,1949
Per Carme Alcalde i tots els amics de «Presencia»
Oberts ulls
sense mirada,
sempre fixos
mar endins.
Vent no vol
blancor de veles,
que tornin
vaixells
d’enllà.
Fam encara
mal calmada
infla ventres
de negats.
Quietud
malson de plat,
bruixes i pluja
als camins.
Lentes
processons
de ciris
passen i cremen
sembrats.
Colgàvem
de mica en mica
a la cendra
de la llar
guspiretes
d’esperanaça:
foc i llum són
apagats.
Ales estesés
de fosca,
vella por
del llop, la neu.
On els fills,
en tots els homes,
on l’enyor
de tants adéus?
Pobres, soles
nit i dia,
sense cap
consol ni guia,
no tenim
més companyia
que la veu de Rosalia,
que aquest plor
de Rosalia,
que aquest cor
de Rosalia,
que la seva poesia.