«Jo sóc lliure. Res pot contenir la marxa dels meus pensaments i ells són la llei que regeix el meu destí » Lieders (1858)
S’acosta la primavera després d’un 24 de febrer en el qual l’obra rosaliana ha començat el que sembla un segon «rexurdimento» (renaixença) de respostes que van més enllà de les lectures canóniques. Aquesta tarda gallega d’excepció, l’Ateneu Cultural Galego Aquen Nós ha organitzat el seu primer acte al voltant de l’obra de Rosalía de Castro.
Aquen Nós va nèixer fa uns mesos de les inquietuds d’un grup de gallecs i gallegues assentats a Girona que pretenien mantenir les seves arrels i la seva identitat gallega al mateix temps que participaven activament de la vida social i cultural de Girona. Els objectius eren, doncs, construir ponts entre les dos identitats, donar a conèixer la cultura, la llengua i la realitat de Galiza més enllà de tòpics i folclorismes, i fer-ne aportacions a l’acció social, el debat i el desenvolupament de la societat que ens acull des del fet diferencial gallec. Després d’alguna trobada lúdico-festiva que va servir per a engegar almes i motors, hem cregut que era el moment d’un acte fundacional més formal i hem volgut aprofitar-ne la celebració en aquest 2013 del 150 aniversari de la publicació a Vigo del llibre “Cantares Gallegos” de Rosalia de Castro. Aquesta publicació es considera la data inaugural del moviment literari, social i polític del Rexurdimento gallec, la nostra Renaixença, que va suposar la recuperació del gallec com a llengua culta i literària i l’inici de la construcció de la identitat nacional gallega. Rosalía de Castro ha estat reconeguda com a figura cabdal d’aquest moviment i Cantares Gallegos com a obra fundacional de la història literària gallega contemporània, a risc de convertir-se en un monument i no en un document. Des de «Aquén Nós,» però, no voliem avui parlar-ne de la Rosalía assimilada i canonitzada per l’acadèmia, les institucions i aquella crítica que té com a únic referent la literatura decimonònica espanyola. Aquesta Rosalía “santiña e chorona” que ha estat utilitzada fins a la nàusea i portada al esperpent fa unes setmanes quan la Xunta de Galiza va triar com a figura central del seu acte d’homenatge a una escritora en llengua castellana més coneguda per la seva actitud hostil cap a la llengua i la literatura de Galiza que per la seva obra literària.
Aquen Nós volia parlar-ne de “l’altra Rosalía”, de la autora transgresora i subversiva, conectada amb les corrents literàries i de pensament de la seva época, dotada per a la ironia i capaç d’articular un jo poètic plural que no s’aplega a les instàncies de poder, com a dona, com a gallega, com a escritora amb veu i habitació pròpia.
Tot aprofitant la recent publicació del llibre Canon y subversión.La obra narrativa de Rosalía de Castro, del que és coordinadora amb María do Cebreiro Rábade, hem volgut convidar a la professora Helena González, escriptora, feminista, crítica literària, professora titular de literatura a la Universitat de Barcelona, directora del Centre Dona i Literatura i una autoritat en la figura i l’obra de Rosalía de Castro.
Com a investigadora i crítica, les seves línies de treball en els últims anys s’han centrat en la crítica literària feminista, la cultura popular, les relacions entre gènere i nació i les relacions culturals entre Galiza i Catalunya. Com a activista, voldria destacar el seu colideratge del projecte “O xogo das cadeiras” que intentava impulsar la presència de dones a la Real Acadèmia Galega i la seva adhesió a la proposta de tornar a dedicar a Rosalía de Castro el Día das Letras Galegas d’aquest any 2013.
Com a escriptora, destaquen entre els seus treballs més decents “Máxima audiencia. Cultura popular y género” (con Isabel Clúa; Icaria, 2011), Género y nación. La construcción de un espacio literario (Icaria, 2009), Palabras extremas: escritoras gallegas e irlandesas de hoy (con Manuela Palacios; Netbiblo, 2008), ellas e o paraugas totalizador. Escritoras, xénero e nación (Xerais, 2005) i, en relació amb el tema que avui ens ocupa, Canon y subversión. La obra narrativa de Rosalía de Castro (amb María do Cebreiro Ràbade Villar, Icaria, 2012).
La professora Helena González ha presentat el pensament polític i social de Rosalía de Castro com a un renovat pacte amb el lector contemporani, tant es l’abast de l’univers rosaliano, amb una eficaç estrategia discursiva que ha servit per revisitar els textos de la escritora gallega i veure que ens interpel·len, mes enllà de la afirmació del sistema literari gallec, com una veritable potència afirmativa. Una vida i una obra feta de voluntat i d’afirmació que se serveix tan del romanticisme com a del realisme per a parir una subjectivitat que ens interroga sense concesions.
Ha estat una tarda porosa, transparent i participativa en la qual es assistens han volgut participar amb la lectura de poemes, tot aprofitant l’oportunitat de preguntar i conversar sobre aspectes específics de la narrativa i la poètica rosaliana. Ha estat tot un plaer tenir-la avui amb nosaltres i poder escoltar-la. Gràcies Helena.
La independent.Agencia de notícies amb visió de gènere. Barcelona. Girona. Vigo: Presentacions de Canon y subversión
Canon y subversión.La obra narrativa de Rosalía de Castro/Helena González Fernández (ed.) María do Cebreiro Rábade (ed.)Icaria: Ακαδημεια, 139Literatura, Mujeres y culturasISBN: 9788498884647 2012








